Aquest mes de març hi ha hagut una pujada generalitzada a tot el mercat de l’automoció, continuació del que ha succeït en els darrers mesos… Amb el parèntesi del mes de desembre, un mes anòmal que va ser corregit i compensat en el següent mes de gener del 2023. Per tant, portem més d’un semestre així. Tot i que mantenir una tendència creixent sempre és positiu, però estem lluny de les matriculacions pre-pandèmia.
En el còmput trimestral en els diferents mercats de l’automoció, també la nostra valoració és positiva, sobretot perquè el canal de les dues rodes presenta una recuperació substancial aquest darrer mes. Estem molt per sobre de les nostres previsions inicials de primers d’any. I aquest informe conté la comparativa de les previsions de creixement anuals i el resultat acumulat del trimestre, que posen de manifest aquesta evolució en positiu.
D’altra banda, la producció de vehicles europeus i nacionals va superant els problemes de subministres per la manca de microxips. La proximitat de la Setmana Santa té un important efecte en les matriculacions, sobretot en el canal rentacar i flotes d’empresa. Podem concloure que la Setmana Santa ha estat enguany un revulsiu dinamitzador del mercat.
Pel que fa a la mitjana del parc mòbil frega ja els 14 anys de mitjana del parc. Per capgirar aquesta tendència que acumula més d’una dècada, no en tenim prou amb el volum de matriculacions actual. Els indicadors d’Espanya i Catalunya de matriculacions mantenen camins diferents. A Catalunya es matriculen només un 4% del canal rentacar, que és el que presenta majors creixement. L’increment de matriculacions del canal rentacar espanyol és del 216%. I també hem de destacar que el rènting impulsa el canal empresa, però a Catalunya, les flotes de rènting ja no matriculen aquí perquè es concentren en altres territoris les matriculacions.
Si mirem l’evolució de matriculacions de cotxes i vehicles comercials amb motoritzacions alternatives, es va molt per sota del que és necessari si es vol assolir el reiterat mercat zero emissions l’any 2035. Aconseguir aquest propòsit, no és només una tasca del sector de l’automoció, també és necessari un suport incondicional de l’administració, els proveïdors d’energia i disposar de les infraestructures necessàries.
D’altra banda, el sector de les dues rodes recupera el seu dinamisme. Les matriculacions de motocicletes pugen i les matriculacions de ciclomotors cauen arrossegades perquè no s’han generat matriculacions de ciclomotors elèctrics per ús compartit. El vehicle lleuger també està recuperant dinamisme i ha pujat un 30,7% interanual el mes de març i les matriculacions de vehicles industrials pugen un 46,7%, una dada força destacable. Són dades que trenquen amb molts mesos d’atonia d’aquests mercats.
Pujada generalitzada en tot el mercat d’automoció català
En el mes de març es consolida el signe positiu en les matriculacions de vehicles de motor a Catalunya amb una pujada generalitzada. El mercat dels turismes puja un 35,8%, el mercat de les dues rodes i quads puja un 5,3%; el dels vehicles comercials lleugers un 30,8%; els vehicles industrials pugen un 46,7% i els busos un 24,2%.
Les matriculacions d’automòbils de turisme nous pugen un 35,7% a Catalunya, però queda clarament per sota la mitjana estatal
Les matriculacions d’automòbils de turisme i tot terrenys a Catalunya es xifren en 10.723 unitats, un 35,7% més que en el mateix període de l’any anterior. Per províncies, Barcelona presenta una variació interanual del 33,3%. Girona puja un 26,6%, Lleida el percentatge interanual és del 56,8% i Tarragona puja un 53,6%. El pes de la província de Barcelona en el mercat català es concreta en el 74,1%. En la comparativa de matriculacions d’automòbils de turisme de Catalunya amb la mitjana estatal i per províncies, Catalunya es situa per sota la mitjana nacional.
En el mes de març, Barcelona millora respecte a l’any anterior un 33,3% i condiciona la mitjana catalana, que es concreta en un 35,7%. Girona puja un 26,6%, Lleida un 56,8% i Tarragona un 53,6%. La mitjana espanyola es xifra en una pujada del 65,8%. Aquest mes, el pes de Catalunya en el total espanyol es un 10,8%, per sota del pes de l’any 2022, que va ser del 13,2%.
En l’acumulat trimestral, Barcelona millora respecte a l’any anterior un 21,8%. Girona puja un 31,3%, Lleida un 38,3% i Tarragona un 46,6%. Catalunya puja en total un 25,9%, però la mitjana espanyola es xifra en una pujada del 44,3%. Aquest trimestre, el pes de Catalunya en el total espanyol és un 12,1%, per sota del pes de l’any 2022, que va ser del 13,9%. Per canals, tots els indicadors de matriculacions a Catalunya queden per sota de la mitjana espanyola en còmput mensual.
Analitzem a continuació aquest quadre per canals amb dades de Catalunya i Espanya, referit al mes de març.
- El canal particular català puja un 28,9% i l’espanyol un 36%. Tot i reflectir comportaments similars, el mercat català puja per sota de l’espanyol. El canal particular català representa un 19,4% de l’estatal.
- El canal empresa català puja un 39,9%. En canvi, a nivell nacional puja un 44,8%. Catalunya representa un 8,5% de la mitjana en aquest canal.
- El canal de lloguer-rentacar puja un 41,7% a Catalunya contra el 148,9% de mitjana estatal. Catalunya té un pes molt petit, concretament 4 de cada 100 unitats es matriculen a Catalunya. El canal rentacar matricula molt poc a Catalunya.
Per canals, tots els indicadors de matriculacions a Catalunya queden per sota de la mitjana espanyola en còmput trimestral.
Analitzem a continuació aquest quadre per canals amb dades de Catalunya i Espanya, referit al primer trimestre de l’any:
- El canal particular català puja un 26,9% i l’espanyol un 42%. Tot i reflectir comportaments similars, el mercat català puja per sota de l’espanyol. El canal particular català representa un 19,1% de l’estatal.
- El canal empresa català puja un 29%. En canvi, a nivell nacional puja un 41%. Catalunya representa un 8,5% de la mitjana en aquest canal.
- El canal de lloguer-rentacar puja un 129,3% a Catalunya contra el 216,70% de mitjana estatal. Catalunya té un pes molt petit, concretament 4 de cada 100 unitats es matriculen a Catalunya. El canal rentacar matricula molt poc a Catalunya.
El pes del renting i el mercat català
El renting, o lloguer a llarg termini, és una fórmula de finançament molt estesa i té una presència molt significativa en les matriculacions de moltes classes de vehicles en el conjunt de l’Estat. El renting manté un creixement continuat com a fórmula de finançament, però té un reflex residual en les matriculacions a Catalunya. La majoria d’operadors de flota del sector concentren les matriculacions a Madrid, encara que els vehicles es lliuren on s’acorda amb el llogater.
Segons dades facilitades per Asociación Espñaola de Rénting de Vehículos, les matriculacions de vehicles de rènting han crescut un 60,37% en aquest trimestre respecte al mateix trimestre del 2.022. El pes del rènting en el total de les matriculacions es situa en un 26,51%, quan a l’any anterior va ser del 23,46%. Les matriculacions de renting es concentren en concretes poblacions espanyoles i tenen poc pes a Catalunya, de manera que queden fora de l’àmbit territorial dels gràfics que presentem en aquesta nota.
Novament, reiterem que les operacions de renting no figuren en les dades de matriculacions de Catalunya que facilitem en aquest informe, però certament són operacions comercials que també es formalitzen en els concessionaris del nostre territori.
Les matriculacions de turismes a Catalunya evolucionen millor del que havíem previst inicialment
A començaments d’any, des de Fecavem vam publicar els nostres pronòstics de cara a l’exercici 2.023 i vam pronosticar 112.184 matriculacions de turisme, un +10% interanual, seguint els estudis encarregats de forma personal a la consultora MSI. Doncs bé, el mes de març tanca ja amb un increment del 26% i ens situem per sobre de la previsió. En el sector de les dues rodes vam preveure 46.577 unitats i una pujada del 3% interanual i anem per sota, perquè les matriculacions han baixat -3,2%. Aquest indicador ve molt condicionat per la matriculacions de ciclomotors per ús com a vehicles compartits. Aquest mes no s’han formalitzat i això es reflecteix en l’indicador trimestral.
Els vehicles comercials lleugers vam preveure 14.454 unitats i una pujada del 7% interanual i anem per sobre, perquè les matriculacions han pujat un 15,2%. Els vehicles comercials pesats vam preveure 3.847 unitats i una pujada del 4% interanual i anem per sobre, perquè les matriculacions han pujat un 53,6%.
Aquest darrer mes, el mercat de la motocicleta puja un 13,1%
Aquest mes de març a Catalunya, la variació interanual és del 13,1%. Barcelona presenta una baixada del 13% i 3.356 unitats. Girona puja un 22,5% i 474 unitats. Lleida puja un 11% i 121 unitats. I Tarragona matricula 315 unitats i té una variació interanual del 2,9%.
Aquest trimestre a Catalunya, la variació interanual és del 2,7%. Barcelona presenta una pujada del 0,8% i 8.128 unitats. Girona puja un 21,6% i 1.087 unitats. Lleida es queda allà mateix respecte a l’any anterior matriculant 280 unitats. I Tarragona matricula 777 unitats i té una variació interanual del 2,6%.
En l’acumulat de l’any 2023, els turismes amb motor alternatius i electrificats queden per sota del 50% de les matriculacions
En el quadre resum per motoritzacions de mercat d’automòbils de turisme acumulat a Catalunya, es pot comprovar que la motorització preferent del mercat és la de gasolina, amb un 43%. El dièsel es situa en un 7,97%. Sumats, els motors de combustió purs queden per sobre del 50%, concretament del 50,97% de les matriculacions. Els vehicles híbrids amb gasolina representen un 16,27%. Els elèctrics purs (BEV) sumen un 6,22%. En el seu conjunt, les motoritzacions alternatives als motors dièsel i gasolina representen un 49,03%.
Significatiu canvi de tendència en les motoritzacions dels turismes al llarg dels darrers 12 anys
Com es pot comprovar en el gràfic anterior, les motoritzacions alternatives evolucionen a un ritme creixent. A l’any 2012 dominaven dièsel i gasolina i actualment hi ha un ampli ventall d’opcions de compra i una tendència manifesta de canvi de sistemes de propulsió.
Motoritzacions: cada tipus de vehicle segueix un comportament diferenciat
El combustible per excel·lència en la motocicleta és la gasolina, amb un 94%. El motor elèctric perd força en els ciclomotors perquè qui els matricula són empreses de carsharing. La presència del motor dièsel en els comercials lleugers va minvant i s’obre a noves motoritzacions alternatives. El vehicle industrial pesat manté la seva aposta exclusiva pel dièsel. El sector del bus presenta una àmplia gamma de motoritzacions, liderada pel motor de gasolina amb un 49,20%.
Opel Corsa lidera les vendes de turismes nous i Honda Sh 125 i la matriculació de motocicletes, en la classificació per models d’automòbils de turisme i motos
El turisme més venut en el mes de Març a Catalunya és Opel Corsa amb 402 unitats, seguit del Cupra Formentor amb 348 unitats i el Toyota Yaris Cross amb 344 unitats. En motocicletes, Honda SH 125I lidera amb 251 unitats i en furgonetes, el model més venut és Citroën Berlingo amb 138 unitats.
Autors de la nota informativa
Fecavem és la patronal que representa als comerciants dedicats a la venda de vehicles a Catalunya. Fecavem és l’organisme que uneix al Gremi del Motor de Barcelona, Corve Girona, Astave Tarragona i Automoció Lleida, i coordina, gestiona, fomenta i defensa els interessos Marçals i comuns d’aquestes davant organismes i institucions públiques i privades. El Gremi del Motor de Barcelona i Província, nascut l’any 1957, és una associació patronal que actualment té un total de 1.030 agremiats i col·laboradors, que representen 1.100 punts de venda, agrupats com a distribuïdors de Marca d’Automòbils, Motocicletes i Vehicles Industrials, Agents Oficials i Compravendes. L’entitat defensa els interessos col·lectius i
