La negociació col·lectiva al sector reflecteix els problemes del nostre país. Estem vivint un panorama de negociació col·lectiva complex. Hi ha dos factors clau: la incertesa i la inflació, que estan dificultant els acords. Així doncs, tot plegat configura un gran un sudoku on hi ha dos objectius finals contradictoris que són: d’una banda, mantenir el poder adquisitiu de les rendes salarials, que és irrenunciable per a la part sindical; de l’altre que per aquest motiu es pot produir una afecció a la pròpia espiral inflacionària en allò que s’anomena la inflació de segona volta.

Hem de tractar de contenir la inflació sense perdre poder adquisitiu, perquè la inflació és molt negativa. Les últimes dades publicades de l’OCDE, en data 26 de setembre de 2022, tampoc ajuden: el creixement a Espanya es rebaixa i es queda en un 1,5% per al 2023 i la inflació tancarà aquest proper mes de desembre fregant nou tots dos dígits de l’IPC.

L’amenaça d’una tardor calenta és present, ja estem vivint-la, amb l’afegit que s’apropen eleccions municipals i generals, ambdues pel 2023. Això provocarà un procés de mobilització creixent. La negociació del Conveni de la indústria siderometal·lúrgica està marcat per la judicialització i la sentència, que ha tensionat la negociació entre les parts i, a dia d’avui, les postures es mantenen distants.

I pel que fa al Conveni del comerç del metall, es continua negociant. De moment i a efectes pràctics, continuem sense publicar les taules salarials. En definitiva, esperem arribar a un acord per fer front a una tardor i hivern complicats.

D’altra banda, l’Observatori del Treball presenta en aquesta infografia els indicadors clau de la negociació col·lectiva a Catalunya i assenyala un increment salarial pactat del 2,53% de mitjana en els convenis col·lectius amb efectes econòmics en 2022.